diumenge, 9 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
Impressionisme
A finals del segle XIX els artistes troben una nova manera de veure el seu voltant. L’impressionisme és un moviment pictòric que neix a França. El 15 d’Abril del 1874 un grup d'artistes van fer una exposició, la qual fou un fracàs perquè les pintures eren diferents i no agradaven. Un crític d’art, les va veure, i es rigué, i els anomenar IMPRESSIONISTES. L’impressionisme surgeix cap el 1860 i es desarrolla fins fins la primera dècada del segle XX que concideix amb el regntat d’Isabel I de Inglaterra i el imperialisme britànic cap a Àsia i Àfrica sobretot. És l’etapa de major expansió de Gran Bretanya, on es consolida el règim parlamentari democràtic i el liberalisme econòmic. França la cuna del Impressionisme, ens treobem amb la proclamació de la República i el regnat de Lluis Napoleó Bonaparte, que restablir l’Imperi i posar el nom de Napoleó III. Es produeix la guerra franc-pursiana i el 1871 França és derrotada en la batalla de Sedán. Amb la III República (1871-1914) França ja és un país industrialitzat i molt desenvolupat.
Característiques del impressionisme:
-Mesclen colors
- Pintura a l’aire lliure
- Pinzellades
- Els quadres no tenen detalls precisos
- Volen captar la llum que afecta els objectes
Les caracteristiques principals de l’impressionisme són la mescla de colors, l’ús de la pintura a l’aire lliure, l’ús de les pinzellades en els quadres ja que no volien detallar gaire precisament els dibuixos i l’intent de captar la llum que afecta a cada objecte.
Principals autors:
-Oscar-Claude Monet.
-Édouard Manet.
-Vincent Van Gogh.
-Pierre-Auguste Renoir.
-Paul Gaughin.
-Edgar Degàs.
-Alfred Sisley.
-Joaquín Sorolla.
dilluns, 13 de maig del 2013
dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
dilluns, 22 d’abril del 2013
divendres, 15 de març del 2013
dimarts, 12 de març del 2013
dijous, 7 de març del 2013
dimarts, 5 de març del 2013
dilluns, 4 de març del 2013
Art Barroc resum.
INTRODUCCIÓ
Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.Va ser un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
L’arquitectura barroca
L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes.
L’escultura barroca
L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
La pintura barroca
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
L’art barroc als Països Catalans
L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) , la capella de la Santa Cinta , a Tortosa ...
Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) , a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.
Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
La de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca),la més barroca (catedrals de Girona i de Tortosa),la de parament corbat (seu de València).
Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.Va ser un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
L’arquitectura barroca
L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes.
L’escultura barroca
L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
La pintura barroca
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
L’art barroc als Països Catalans
L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) , la capella de la Santa Cinta , a Tortosa ...
Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) , a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.
Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
La de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca),la més barroca (catedrals de Girona i de Tortosa),la de parament corbat (seu de València).
dilluns, 25 de febrer del 2013
L'ultim sopar
L’últim sopar
És un quadre que s’anomena ‘’L’últim sopar’’. En ell i podem veure l’últim sopar que va fer Jesús amb els seus deixebles i els anuncia que un d’ells el traicionarà. El van crear entre l’any 1495 i l’any 1497. L’autor d’aquest quadre va ser Leonardo da Vinci (tot i que altres pintors també han pintat aquestes escenes). Es troba a la paret sobre la qual es va pintar originariament, en el refectori del convent domínic de Santa Maria delle Grazie a Milàn (Itàlia).
Da Vinci té el domini d'aquesta tècnica i feia obres d'elevada qualitat que reflectien un sentit de bellesa i noblesa.Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el període corresponent a un moviment artístic específicament ubicat a Itàlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artístic del Renaixement amb el seu pensament humanístic, i des de llavors cada artista europeu ho té en ment per seguir amb altres moviments del mateix àmbit.
L'últim sopar, és una pintura a un mur. És un fresc. A l’obra es pot apreciar la utilització de línies obertes,imprecises i difuminades.Hi ha un gran predomini de línies horitzontals i vertical.
Al fons, veiem que està molt ben treballat i podem diferenciar diversos plans, com el pla de la part que està per davant a la taula, un altre que és la taula, un altre tots els apòstols i Crist darrere de la taula, després el que hi ha darrere d'ells, i finalment, el paisatge que es veu a través de les finestres
La seva coloració, en l'alt sentit del terme, és llum-to-pintura. Els colors van augmentant cap als extrems des dels tons nets en la vestidura de Crist fins les subtils barreges que en les dues zones oposades aconsegueixen la seva saturació. Expressa moviment entre ells, estan parlan i tots desconfien de tots. No hi ha cap text inclòs en l’imatge. Aquest quadre es semblant a altres perquè es un fresc del segle tretze i tots s’assemblaven molt.
És un tema religiós. Correspon a l’estil de la època del renaixement perquè quan es va fer aquest quadre estaven en aquesta època. Es va pintar amb la finalitat de representar lúltim sopar de Jesús i compleix la funció decorativa en una pared.
En principi es tractava d'un encàrrec modest. A Santa Maria, el convent dels dominics proper al palau, el duc havia manat a erigir una església. La copa de vi representa la seva sang. Es una obra figurativa. Comunica sensació de seguretat ja que Jesús dona per segur que algú l’està traïn. Vol transmetra confusió per part de tots, i falsedat per part d’algun dels seus deixebles.
En conclusió, aquest quadre va ser fet per decorar una pared i representar el últim sopar de Jesús.
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg)
dilluns, 18 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
dilluns, 4 de febrer del 2013
dijous, 31 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana
Europa
i la Mediterrània en l'edat mitjana
La
fragmentació política de l'imperi Romà
L’imperi Romà es va dividí en dos
territoris: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi
s’enfonsà i a Europa i a la conca mediterrània es va produí la repartició
política següent:
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi
Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en
diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels
territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam
CONTESTA
1.Quin any es produí la divisió de
l'imperi romà?
R/
L’any 395
2.Com quedà dividida la conca
mediterrània?
R/
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en
diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels
territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.
L'imperi Bizantí
L’imperi Romà d’Orient va resistir les
invasions dels pobles bàrbars i va continuà existint amb el nom d’imperi
Bizantí.
L’emperador Justinià I el Gran va
intentar reconstruir l’antic imperi Romà: conquerí la península Itàlica, una
part del nord d’Àfrica i les illes de la Mediterrània occidental, i va arribà a
ocupar el sud de la Península Ibèrica.
La
seva màxima esplendor esdevingué una gran potència militar i comercial a la
Mediterrània. Van haver-hi conflictes socials i religiosos.
Al
final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts
territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1.On estava situada
Bizanci?
R/
A Orient.
2.En quina data va ser presa del turcs?
Quin significat especial té aquesta data?
R/
1453
R/ Els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci.
R/ Els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci.
L'expansió de
l'islam
El
naixement de l'islam
Els àrabs eren un poble originari de la
península d’Aràbia. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, eren nòmades
i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, vivien en ciutats i treballaven
en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes. Els àrabs
van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religions
monoteistes.
Va
sorgir l’islam. Mahoma es va convertir en el cap polític i religiós dels
musulmans i a la seva mort aquestes funcions van recaure en els califes que van
construir un gran imperi.
CONTESTA
1.A quin segle neix
l'Islam?
R/Al segle VII
2.On s'originà l'Islam?
R/
A la península d’Aràbia.
La
conquesta de la Península Ibèrica
La
conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711,els musulmans havien
conquerit la major part del territori. L’expansió islàmica s’estengué fins a la
Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs. Les valls cantàbriques i algunes
zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la
Península va quedar sota el domini del califat omeia, esdevingué una gran
potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
Durant els primers anys l'Àndalus va ser
un emirat, era governada pels emirs. Es va declarar l’emirat independent
políticament i s’esdevingué un califat independent.
L’organització política consistia en
l’hagib. El territori de l’Àndalus estava dividit en cores o províncies
gestionades per un valí que depenia del califa.
L’Àndalus passà per diferents etapes de
divisions territorials independents i de reagrupaments parcials conegudes com a
regnes de taifes fins que entrà en clara decadència. La seva desaparició es va
consumar quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
CONTESTA
1.Quan es va iniciar la conquesta
musulmana de la península Ibèrica?
R/
L’any 711
2.Digues les fases per les que va passar
l'ocupació musulmana?
R/
Els musulmans havien conquerit la major part del territori, gairebé
incruentament, basant-se en el respecte per les persones i els béns i les
pràctiques religioses de cristians i jueus i simplement pagant un impost.
L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels
francs a la batalla de Poitiers, l’any 732. Les valls cantàbriques i algunes
zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la
Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de
l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa
occidental
3.En quina data va acabar la
predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té
aquesta data?
R/
El segle XI
R/
L’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de
reagrupaments parcials
Els orígens de
Catalunya
Els visigots es van establir a la
Península Ibèrica. L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle
V i va perllongar-se fins al segle VIII. Durant aquest temps el territori va
continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà. Les ciutats i
els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors
visigots.
Els musulmans van envair Catalunya, com
la resta de la Península. Van establir guarnicions a les ciutats més importants,
però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.
CONTESTA
1.Quin poble es va establir a la
Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
R/
De l’imperi Romà d’Occident, els visigots
Els
comtats catalans independents
El
rei franc Lluís I el Piadós, va entrar a Catalunya i va conquerir Girona i
Barcelona, tot establint una frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre.
Va rebre el nom de Marca Hispànica i tenia una funció protectora i defensiva
enfront de l’Àndalus. Esdevingué la Catalunya Vella.
Els territoris al sud d’aquesta frontera
van estar 400 anys sota domini musulmà, des d’on s’organitzaven ràtzies,
expedicions de pillatge cap a la Marca. Reberen el nom de Catalunya
Nova.
La
Marca Hispànica estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels
reis francs. Guifré I el Pelós fou designat comte d’Urgell i de la Cerdanya i de
Girona i Barcelona. Va fundar el Casal de Barcelona i va iniciar tasques de
repoblament en molts territoris. En morir Guifré els comtats catalans van
esdevenir hereditaris i deixaren de ser designats pels reis.
Els sarraïns van realitzar nombroses
ràtzies a la Catalunya Vella. Els francs no van atendre la demanda d’ajut dels
comtes catalans i el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell, la renovació del
jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es
va establir la independència dels comtats catalans.
Al
principi del segle IX els comtes catalans es van anar afeblint per la proximitat
de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. El Casal de
Barcelona es va enfortir econòmicament.
Els nobles van veure disminuït el seu
poder vers el comte i de mica en mica diferents famílies comtals van anar
reconeixent la supremacia del Casal de Barcelona i se’n declararen vassalls.
L’extinció de les altres famílies va permetre als comtes de Barcelona incorporar
aquests territoris als seus dominis.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava
organitzada?
R/
Una frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre.
R/
Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis
francs
2.Com es va aconseguir la independència
dels comtats catalans?
R/
El rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II la renovació del jurament de
fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir
la independència dels comtats catalans.
3.Quina casa comtal va prendre més
importància a través d'aquest procès?
R/
El Casal de Barcelona
La
societat feudal
La
revolució feudal
A
partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització
política i social de la major part dels països de l'Occident
europeu.
El
nom prové de feu (possessió territorial d’un senyor feudal). Els habitats que
treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor. Aquest sistema feudatari
apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre:
-Els reis de l’època no disposen de prou
recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc
d’exèrcit suficient per a defensar-lo.
-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
D’aquesta manera s’origina el
feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el
rep, el vassall.
Amb el temps, els senyors feudals actuen
com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell fins i tot infeuden
les seves terres a altres vassalls
CONTESTA
1.
Què es el feudalisme?
R/
Possessió territorial d’un senyor feudal.
Organització de la societat feudal
La
societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i
laboratores, i es divideix entre els vassalls privilegiats i els que
no.
Els privilegiats són els que tenen feus
i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, poden dur armament,
imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres
estaments:
-Els bellatores (els qui
lluiten)
-Els oratores (els qui
preguen)
Els no privilegiats són els laboratores
(els qui treballen)
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat
feudal.
-Els bellatores (els qui
lluiten)
-Els oratores (els qui
preguen)
-Els no privilegiats són els laboratores
(els qui treballen)
La pau i
la treva de Déu
Els canvis fruit de la revolució feudal
afecten profundament l’organització social medieval i provoquen la
desorganització general i moltes guerres. L’església convoca assemblees amb
l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i pacificar els
territoris. En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de
Déu.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de
Déu?
R/
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats
dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses
senyalades.
La
societat rural de l'edat mitjana
El
domini feudal
El
domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
El
domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen quantitat
suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell i el que sobra, es
ven en els mercats de les ciutats.
El
domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans. Dividit en
parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els
imposts al senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el
mercat.
El
senyor feudal disposa de la reserva senyorial que comprèn el domini
directe.
Per augmentar les rendes, construeix el
molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria per a
fabricar eines agrícoles en la reserva senyorial, de manera que els pagesos es
veuen obligats a utilitzar aquest espai i a pagar-ne l’impost d’ús.
CONTESTA
1.Explica com era el domini
feudal.
R/
Es divideix en dues parts:
El
domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen quantitat
suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell i el que sobra, es
ven en els mercats de les ciutats.
El
domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans. Dividit en
parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els
imposts al senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el
mercat.
El
vassallatge
El
concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els
habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos.Els privilegiats estableixen
pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al
monarca, i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més
petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per
l’Església té dues parts:
-En l’homenatge, el senyor concedeix un
feu i ofereix protecció al vassall
-En la investidura, el senyor li lliura
una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre
el castell i les terres.
La
relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per
mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns
als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
CONTESTA
1.En què consistía la relació de
vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
R/
Nobles juren fidelitat al monarca i els senyors que tenen
vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de
vassallatge.
R/Que el noble els obeeix i els cuida
les terres per ells.
La
societat urbana medieval
La
decadéncia dels nuclis urbans
A
principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos
o viles petites.
Les ciutats estan despoblades i en
decadència i la seva població es redueix a:
-Autoritats polítiques i
eclesiàstiques.
-Artesans urbans, que treballen per a
les autoritats.
Són ciutats emmurallades i s’organitzen
al voltant del palau reial i de la catedral. Els artesans que pertanyen al
mateix gremi acostumen a concentrar-se en un mateix carrer .
El
mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en productes de
luxe que estan destinats a una minoria privilegiada. L’intercanvi entre les
ciutats i el món rural és gairebé inexistent tot i que són els dominis propers a
la ciutat, propietat dels senyors feudals i dels eclesiàstics, i cultivats pels
esclaus, els que proveeixen la població urbana dels productes bàsics que
necessiten.
L'eclosió de la societat
urbana
El
món feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica que es
concentra, sobretot, a les ciutats.
El
creixement agrícola propicia la comercialització dels excedents que troben, en
les antigues ciutats i en els nous nuclis urbans, un públic disposat a
comprar-los i gràcies a la qual les ciutats van afermant la seva funció
comercial a través de fires i mercats .
En
aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així
trobem:
-Artesans, que treballen en la
manufactura i venda directa d’objectes diversos.
-Comerciants, encarregats del comerç
local o de llarga distància.
-Nobles, senyors feudals, que tenen el
poder polític del nucli urbà.
Els artesans s’agrupen en gremis segons
les seves habilitats, no tenen gaire pes polític. Es tracta d’associacions
voluntàries i lliures que vetllen per la igualtat econòmica dels seus membres i
la conservació de l’activitat particular en mans dels seus
associats.
Els comerciants van acumulant grans
fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha. Els descobriments de
noves rutes comercials i de noves terres fan incrementar els negocis, generant
grans riqueses en mans d’uns pocs, els burgesos.
Els nobles no poden enriquir-se al
mateix ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del seu
poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)