arte y historia arte romanico (exposició)

Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana

Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana

La fragmentació política de l'imperi Romà

L’imperi Romà es va dividí en dos territoris: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà i a Europa i a la conca mediterrània es va produí la repartició política següent:

-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.

-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.

-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam

CONTESTA

1.Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?

R/ L’any 395

2.Com quedà dividida la conca mediterrània?

R/ -Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.

-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.

-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

L'imperi Bizantí

L’imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i va continuà existint amb el nom d’imperi Bizantí.

L’emperador Justinià I el Gran va intentar reconstruir l’antic imperi Romà: conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les illes de la Mediterrània occidental, i va arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.

La seva màxima esplendor esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània. Van haver-hi conflictes socials i religiosos.

Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.

CONTESTA

1.On estava situada Bizanci?

R/ A Orient.

2.En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?

R/ 1453
R/ Els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci.

L'expansió de l'islam

El naixement de l'islam

Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, eren nòmades i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.

Els àrabs eren politeistes. Els àrabs van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religions monoteistes.

Va sorgir l’islam. Mahoma es va convertir en el cap polític i religiós dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions van recaure en els califes que van construir un gran imperi.

CONTESTA

1.A quin segle neix l'Islam?

R/Al segle VII

2.On s'originà l'Islam?

R/ A la península d’Aràbia.

La conquesta de la Península Ibèrica

La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711,els musulmans havien conquerit la major part del territori. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia, esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.

Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, era governada pels emirs. Es va declarar l’emirat independent políticament i s’esdevingué un califat independent.

L’organització política consistia en l’hagib. El territori de l’Àndalus estava dividit en cores o províncies gestionades per un valí que depenia del califa.

L’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes fins que entrà en clara decadència. La seva desaparició es va consumar quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada

CONTESTA

1.Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?

R/ L’any 711

2.Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?

R/ Els musulmans havien conquerit la major part del territori, gairebé incruentament, basant-se en el respecte per les persones i els béns i les pràctiques religioses de cristians i jueus i simplement pagant un impost. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental

3.En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?

R/ El segle XI

R/ L’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials

Els orígens de Catalunya

Els visigots es van establir a la Península Ibèrica. L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V i va perllongar-se fins al segle VIII. Durant aquest temps el territori va continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà. Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors visigots.

Els musulmans van envair Catalunya, com la resta de la Península. Van establir guarnicions a les ciutats més importants, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.

CONTESTA

1.Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?

R/ De l’imperi Romà d’Occident, els visigots

Els comtats catalans independents

El rei franc Lluís I el Piadós, va entrar a Catalunya i va conquerir Girona i Barcelona, tot establint una frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre. Va rebre el nom de Marca Hispànica i tenia una funció protectora i defensiva enfront de l’Àndalus. Esdevingué la Catalunya Vella.

Els territoris al sud d’aquesta frontera van estar 400 anys sota domini musulmà, des d’on s’organitzaven ràtzies, expedicions de pillatge cap a la Marca. Reberen el nom de Catalunya Nova.

La Marca Hispànica estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs. Guifré I el Pelós fou designat comte d’Urgell i de la Cerdanya i de Girona i Barcelona. Va fundar el Casal de Barcelona i va iniciar tasques de repoblament en molts territoris. En morir Guifré els comtats catalans van esdevenir hereditaris i deixaren de ser designats pels reis.

Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella. Els francs no van atendre la demanda d’ajut dels comtes catalans i el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell, la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.

Al principi del segle IX els comtes catalans es van anar afeblint per la proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. El Casal de Barcelona es va enfortir econòmicament.

Els nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i de mica en mica diferents famílies comtals van anar reconeixent la supremacia del Casal de Barcelona i se’n declararen vassalls. L’extinció de les altres famílies va permetre als comtes de Barcelona incorporar aquests territoris als seus dominis.

CONTESTA

1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?

R/ Una frontera entre els rius Llobregat-Cardener-Segre.

R/ Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs

2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?

R/ El rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.

3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?

R/ El Casal de Barcelona

La societat feudal

La revolució feudal

A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.

El nom prové de feu (possessió territorial d’un senyor feudal). Els habitats que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre:

-Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo.
-Concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.

D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.

Amb el temps, els senyors feudals actuen com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell fins i tot infeuden les seves terres a altres vassalls

CONTESTA

1. Què es el feudalisme?

R/ Possessió territorial d’un senyor feudal.

Organització de la societat feudal

La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores, i es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no.

Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:

-Els bellatores (els qui lluiten)

-Els oratores (els qui preguen)

Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen)

CONTESTA

1.Fes un esquema de la societat feudal.

-Els bellatores (els qui lluiten)

-Els oratores (els qui preguen)

-Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen)

La pau i la treva de Déu

Els canvis fruit de la revolució feudal afecten profundament l’organització social medieval i provoquen la desorganització general i moltes guerres. L’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i pacificar els territoris. En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de Déu.

CONTESTA

1.En què va consistir la “treva de Déu?

R/ La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.

La societat rural de l'edat mitjana

El domini feudal

El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:

El domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.

El domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans. Dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.

El senyor feudal disposa de la reserva senyorial que comprèn el domini directe.

Per augmentar les rendes, construeix el molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria per a fabricar eines agrícoles en la reserva senyorial, de manera que els pagesos es veuen obligats a utilitzar aquest espai i a pagar-ne l’impost d’ús.

CONTESTA

1.Explica com era el domini feudal.

R/ Es divideix en dues parts:

El domini directe. Comprèn les terres més bones del feu. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.

El domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans. Dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.

El vassallatge

El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos.Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.

Els grans nobles juren fidelitat al monarca, i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .

L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:

-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall

-En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.

La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.

CONTESTA

1.En què consistía la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?

R/ Nobles juren fidelitat al monarca i els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge.

R/Que el noble els obeeix i els cuida les terres per ells.

La societat urbana medieval

La decadéncia dels nuclis urbans

A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.

Les ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es redueix a:

-Autoritats polítiques i eclesiàstiques.

-Artesans urbans, que treballen per a les autoritats.

Són ciutats emmurallades i s’organitzen al voltant del palau reial i de la catedral. Els artesans que pertanyen al mateix gremi acostumen a concentrar-se en un mateix carrer .

El mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en productes de luxe que estan destinats a una minoria privilegiada. L’intercanvi entre les ciutats i el món rural és gairebé inexistent tot i que són els dominis propers a la ciutat, propietat dels senyors feudals i dels eclesiàstics, i cultivats pels esclaus, els que proveeixen la població urbana dels productes bàsics que necessiten.

L'eclosió de la societat urbana

El món feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica que es concentra, sobretot, a les ciutats.

El creixement agrícola propicia la comercialització dels excedents que troben, en les antigues ciutats i en els nous nuclis urbans, un públic disposat a comprar-los i gràcies a la qual les ciutats van afermant la seva funció comercial a través de fires i mercats .

En aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així trobem:

-Artesans, que treballen en la manufactura i venda directa d’objectes diversos.

-Comerciants, encarregats del comerç local o de llarga distància.

-Nobles, senyors feudals, que tenen el poder polític del nucli urbà.

Els artesans s’agrupen en gremis segons les seves habilitats, no tenen gaire pes polític. Es tracta d’associacions voluntàries i lliures que vetllen per la igualtat econòmica dels seus membres i la conservació de l’activitat particular en mans dels seus associats.

Els comerciants van acumulant grans fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha. Els descobriments de noves rutes comercials i de noves terres fan incrementar els negocis, generant grans riqueses en mans d’uns pocs, els burgesos.

Els nobles no poden enriquir-se al mateix ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del seu poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.

Caracerìstiques de l'art romànic